PROBLEMA

EXPLICACIÓ

CONSEQÜÈNCIES

MESURES CORRECTORES

EFECTE HIVERNACLE

calentament global del planeta

Desglaç, augment del nivell mig dels mars i oceans è inundacions, ciclons, pèrdua de la zona costera litoral

estalvi i ús racional del consum de combustibles

reducció de les emissions, ús de filtres

utilització de transports alternatius

ampliació d’espais arbrats

ús del’asfalts absorvent dels gasos contaminants dels cotxes (França)

FORAT DE LA CAPA D’OZÓ (O3)

reducció de concentració d’ozó, arriben més raigs ultravioletes, UVA

Càncers de pell, mutacions genètiques, pèrdua visió

Substitució de les substàncies que esgoten l’ozó

PLUJA ÀCIDA ACIDIFICACIÓ DEL SÒL I DE L’AIGUA

Els àcids cauen en forma de pluja, neu

Pèrdua de zones de cultiu, mort d’arbres i boscos, erosió...

PROBLEMA

EXPLICACOÓ

CONSEQÜÈNCIES

MESURES CORRESTIVES

PLUJA ÀCIDA

Contaminació embassaments amb el risc corresponent pel consum humà i agrícola

Els terres bàsics neutralitzen les substàncies àcides

VERTITS URBANS

Aigües residuals (pous negres, foses sèptiques, xarxes de sanejament), activitats domèstiques , verteders de residus sòlids

Aigua no apta per al consum humà

Contaminació puntual

Contaminació marina, dels peix, marisc

Malalties com tifus, còlera, ...

Bona gestió

VERTITS INDUSTRIALS

Aigües i residus industrials, deixalles sòlides de la indústria, vertits i emmagatzement de matèries primeres

Transports, accidents i fugues

VERTITS RAMADERS I AGRÍCOLES

De l’ús massiu d’adobs químics i pesticides en l’agricultura.

Contaminació dispersa

RESPOSTES A LES ACTIVITATS: CATALUNYA, ANÀLISI TERRITORIAL

a) segons l’actual divisió territorial, definiu comarca i consell comarcal. Indiqueu-ne la composició i les competències

COMARCA: entitat local de caràcter territorial, constituïda per l’agrupació de municipis contigus amb una personalitat jurídica.

CONSELL COMARCAL, és la institució responsable de cada comarca. Formada per consellers comarcals, triats entre els regidors dels diversos municipis de la comarca, tenen competència en matèries com l’ordenació del territori, la sanitat, els serveis socials, la cultura, esport, ensenyament, medi ambient... intenta donar suport als petits municipis.

b) Quina altra divisió territorial de Catalunya es va aprovar el 1936?

Es va aprovar la regió com a divisió territorial que agrupava diverses comarques è . Problemàtica: Desequilibris entre municipis, entre territoris i la immensitat de Barcelona. La dificultat d’organitzar en un mapa polític les identitats culturals i els sentiments, suprimides pel franquisme: retorn a les províncies

c) Explica els orígens i procés cronològic de creació de l’actual divisió comarcal de Catalunya i indiqueu els criteris en què es va basar, les modificacions posterior i les propostes de revisió.

Organització territorial de Catalunya, sempre polèmica.

1833. Territori organitzat en províncies espanyoles

1892 Bases de Manresa à divisió territorial : les comarques

1931 Segona República, ponència d’estudi de la divisió territorial tenint en compte

· estudis de geografia i història (Pau Vila)

· enquesta als municipis (delimitació dels punts d’atracció i dinàmica econòmica)

· distància, (anar i tornar el mateix dia)

· cert equilibri de població

à resultat, dividir el territori en 38 comarques i 9 regions.

1936, veure punt a.

1987, Llei de la Divisió i organització comarcal de Catalunya aprovada pel Parlament que adoptà la mateixa divisió territorial que la del 36, però amb les modificacions: 3 noves comarques: Pla de l’Estany, (Banyoles) Pla d’Urgell (Mollerusa), Alta Ribagorça (Pont de Suert) i la creació dels consell comarcals.

1997, Generalitat torna a implantar la divisió territorial

2000, Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, objectiu: Racionalització de l’administració i fer més eficaces les prestacions públiques. (debat de les Vegueries) . Es van crear sis noves comarques que serien:

Alta Segarra, Calaf

Baix Llobregat Nord, Martorell

Moianès, Moià

Segre Mitjà, Ponts

Selva Marítima, Blanes

Vall de Camprodon, Camprodon

Es volia reconèixer les relacions socioeconòmiques, equilibrar el territori i satisfer reivindicacions.

També es va proposar convertir Catalunya en un província única i dividir-la en 6 vegueries:

VEGUERIA DE BARCELONA, Alt Penedès, Baix Llobregat, Baix Llobregat Nord, Barcelonès, Garraf, Maresme,. Vallès oriental i occidental

VEGUERIA DEL CAMP DE TARRGONA, Alt camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca Berguedà, Priorat, Tarragonès.

VEGUERIA DE CATALUNYA CENTRAL, Alta Segarra, Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Moianès, Osona i Solsonès.

VEGUERIA DE GIRONA, Alt Empordà, Baix Empordà, garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès, Selva, Selva Marítima,, Vall Camprodon.

VEGUERIA DE PONENT: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Segre Mitjà, Segrià, Urgell, Vall d’Aran.

VEGUERIA DE LES TERRES DE L’EBRE, Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta.

d) Qui pot decidir sobre l’alteració dels límits dels municipis o sobre la seva supressió?

L’alteració tant per fusió com per segregació, com la supressió corresponen a la Generalitat. Hi ha però una Comissió de Límits la qual ha de fer un estudi que passa al govern autonòmic abans que aquest decideixi.

e) Exposa les principals característiques de l’organització territorial i administrativa de Catalunya com a Comunitat Autònoma.

Catalunya constitueix una Comunitat Autònoma segons la Constitució de 1978. i d’acord amb aquesta dividida en províncies i municipis. Segons l’Estatut està dividida en comarques i municipis.

f) Esmenteu les Institucions d’autogovern i les competències que els corresponen

· Generalitat de Catalunya, poder executiu, amb president elegit pel Parlament i nomenat pel rei, després de les eleccions i d’acord amb els pactes establerts.

· Consell executiu, que agrupa el president i els consellers, cadascun amb un àmbit de gestió determinat.

· Parlament de Catalunya, poder legislatiu. Elegit cada quatre anys.

· Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

g) Expliqueu la funció i els components de la comissió de desplegament de l’Estatut actual

· Les competències poden ser Concurrents, Compartides i exclusives .

En ser modificades pel nou estatut s’ha creat una comissió de traspàs per tal que les noves competències exclusives puguin ser assumides en dates, organismes i sobretot límits, sense problemes. Cal tenir en compte que no només amb la bona voluntat n’hi ha prou, cal també recursos per poder-les desenvolupar.

h) Esmenteu els possibles avantatges i inconvenients del model autonòmic actual de Catalunya.

Resposta oberta. Un model podria ser:

Avantatges:

El govern autònom de Catalunya pot prendre decisions de gestió, legislació, només amb els límits de la Constitució i en la mesura que li permeten el traspàs de les competències, Ús de la llengua, reconeixement de la cultura...

Inconvenients:

Les diferents visions que poden tenir els governs centrals i autonòmics

Els problemes derivats del finançament

La burocratització que dificulta la solució de problemes

ADRECES

www.parlament-cat.es

www.map.es (ministeri d’Administracions Públiques)

http://ralmacel.lacoctelera.net/post/2007/10/20/quaa-sabem-del-canvi-climaatic- 2007-10-20T17:49:20+00:00

" id=img_0 />

]]> http://ralmacel.lacoctelera.net/post/2007/10/20/quaa-sabem-del-canvi-climaatic-#comentarios