IES JOAN ORÓ

RESPOSTES A LES ACTIVITATS: CATALUNYA, ANÀLISI TERRITORIAL

a) segons l’actual divisió territorial, definiu comarca i consell comarcal. Indiqueu-ne la composició i les competències

COMARCA: entitat local de caràcter territorial, constituïda per l’agrupació de municipis contigus amb una personalitat jurídica.

CONSELL COMARCAL, és la institució responsable de cada comarca. Formada per consellers comarcals, triats entre els regidors dels diversos municipis de la comarca, tenen competència en matèries com l’ordenació del territori, la sanitat, els serveis socials, la cultura, esport, ensenyament, medi ambient... intenta donar suport als petits municipis.

b) Quina altra divisió territorial de Catalunya es va aprovar el 1936?

Es va aprovar la regió com a divisió territorial que agrupava diverses comarques è . Problemàtica: Desequilibris entre municipis, entre territoris i la immensitat de Barcelona. La dificultat d’organitzar en un mapa polític les identitats culturals i els sentiments, suprimides pel franquisme: retorn a les províncies

c) Explica els orígens i procés cronològic de creació de l’actual divisió comarcal de Catalunya i indiqueu els criteris en què es va basar, les modificacions posterior i les propostes de revisió.

Organització territorial de Catalunya, sempre polèmica.

1833. Territori organitzat en províncies espanyoles

1892 Bases de Manresa à divisió territorial : les comarques

1931 Segona República, ponència d’estudi de la divisió territorial tenint en compte

· estudis de geografia i història (Pau Vila)

· enquesta als municipis (delimitació dels punts d’atracció i dinàmica econòmica)

· distància, (anar i tornar el mateix dia)

· cert equilibri de població

à resultat, dividir el territori en 38 comarques i 9 regions.

1936, veure punt a.

1987, Llei de la Divisió i organització comarcal de Catalunya aprovada pel Parlament que adoptà la mateixa divisió territorial que la del 36, però amb les modificacions: 3 noves comarques: Pla de l’Estany, (Banyoles) Pla d’Urgell (Mollerusa), Alta Ribagorça (Pont de Suert) i la creació dels consell comarcals.

1997, Generalitat torna a implantar la divisió territorial

2000, Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, objectiu: Racionalització de l’administració i fer més eficaces les prestacions públiques. (debat de les Vegueries) . Es van crear sis noves comarques que serien:

Alta Segarra, Calaf

Baix Llobregat Nord, Martorell

Moianès, Moià

Segre Mitjà, Ponts

Selva Marítima, Blanes

Vall de Camprodon, Camprodon

Es volia reconèixer les relacions socioeconòmiques, equilibrar el territori i satisfer reivindicacions.

També es va proposar convertir Catalunya en un província única i dividir-la en 6 vegueries:

VEGUERIA DE BARCELONA, Alt Penedès, Baix Llobregat, Baix Llobregat Nord, Barcelonès, Garraf, Maresme,. Vallès oriental i occidental

VEGUERIA DEL CAMP DE TARRGONA, Alt camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca Berguedà, Priorat, Tarragonès.

VEGUERIA DE CATALUNYA CENTRAL, Alta Segarra, Anoia, Bages, Berguedà, Cerdanya, Moianès, Osona i Solsonès.

VEGUERIA DE GIRONA, Alt Empordà, Baix Empordà, garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès, Selva, Selva Marítima,, Vall Camprodon.

VEGUERIA DE PONENT: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Segre Mitjà, Segrià, Urgell, Vall d’Aran.

VEGUERIA DE LES TERRES DE L’EBRE, Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta.

d) Qui pot decidir sobre l’alteració dels límits dels municipis o sobre la seva supressió?

L’alteració tant per fusió com per segregació, com la supressió corresponen a la Generalitat. Hi ha però una Comissió de Límits la qual ha de fer un estudi que passa al govern autonòmic abans que aquest decideixi.

e) Exposa les principals característiques de l’organització territorial i administrativa de Catalunya com a Comunitat Autònoma.

Catalunya constitueix una Comunitat Autònoma segons la Constitució de 1978. i d’acord amb aquesta dividida en províncies i municipis. Segons l’Estatut està dividida en comarques i municipis.

f) Esmenteu les Institucions d’autogovern i les competències que els corresponen

· Generalitat de Catalunya, poder executiu, amb president elegit pel Parlament i nomenat pel rei, després de les eleccions i d’acord amb els pactes establerts.

· Consell executiu, que agrupa el president i els consellers, cadascun amb un àmbit de gestió determinat.

· Parlament de Catalunya, poder legislatiu. Elegit cada quatre anys.

· Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

g) Expliqueu la funció i els components de la comissió de desplegament de l’Estatut actual

· Les competències poden ser Concurrents, Compartides i exclusives .

En ser modificades pel nou estatut s’ha creat una comissió de traspàs per tal que les noves competències exclusives puguin ser assumides en dates, organismes i sobretot límits, sense problemes. Cal tenir en compte que no només amb la bona voluntat n’hi ha prou, cal també recursos per poder-les desenvolupar.

h) Esmenteu els possibles avantatges i inconvenients del model autonòmic actual de Catalunya.

Resposta oberta. Un model podria ser:

Avantatges:

El govern autònom de Catalunya pot prendre decisions de gestió, legislació, només amb els límits de la Constitució i en la mesura que li permeten el traspàs de les competències, Ús de la llengua, reconeixement de la cultura...

Inconvenients:

Les diferents visions que poden tenir els governs centrals i autonòmics

Els problemes derivats del finançament

La burocratització que dificulta la solució de problemes

ADRECES

www.parlament-cat.es

www.map.es (ministeri d’Administracions Públiques)

" id=img_0 />

En construcció:
què sabem del canvi climàtic:
Els casquets polars s'estan derretin
la neu perpètua està desapareixen
augmenta el nivell del mar
augment temperatura mitja global
refugiats climàtics
cada cop hi haurà més diferències entre el Nord i el Sud
Causes:
C02 atmosfera per combustió fòssils i crema arbres

unes quantes dades:
USA expulsa 25% gasos contaminants

Cònferències:
Kioto (1997) --> compromís reducció emissions (UE, 8%). Espanya expulsa un 47%
IPCC (panel intergovernamental sobre canvi climàtic)